Per una educació pública, inclusiva, no segregadora, laica, gratuïta i de qualitat!
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

619.384.570

932.782.143

Tutories i Famílies

Tutories, Famílies i acompanyament de l'alumne

Famílies i centres educatius hem de treballar en equip. Això és quelcom que tots tenim ben clar. Sabem que d’una bona comunicació, d’un contacte freqüent i d’una autèntica confiança mútua, en surten millors resultats. L’objectiu és sempre que els nostres fills i filles se sentin acompanyats durant la seva etapa escolar, des del punt de vista acadèmic, personal, emocional i social.

En aquest treball en equip, la tutoria hi juga un paper cabdal. Prengui una forma o una altra, considerem que l’acompanyament tutorial és una peça clau per assolir l’èxit escolar i el benestar de l’alumne en aquesta època tant complexa de la vida com és l’adolescència. Val la pena, doncs, vetllar per una tutoria de qualitat.

Elements que són necessaris per assolir aquests objectius:

A continuació llistem un conjunt de valoracions, propostes i idees, recollides a partir de les reunions i opinions arribades de les famílies, que des de Fapaes posem sobre la taula amb la intenció d’ aportar aquests elements i generar un debat que esperem que ens permeti avançar en fer més humana i de més qualitat l’educació del nostre país.

El tutor ha de conèixer prou bé l’alumne i la seva situació familiar

  • Seria convenient que el tutor conegués bé com és cada alumne més enllà del seu expedient acadèmic (quines coses li agraden més, hobbies, esports, preocupacions, situació familiar, què voldria fer en el futur, etc) des del principi de curs; a través, a tall d’exemple, de fer una reunió individual amb ell a l’inici del curs i a ser possible una a final de curs per revisar tot com ha anat i quines orientacions poden ajudar-lo més.
  • Hem conegut que hi ha tutors que no arriben a tenir ni una assignatura amb l’alumne, i tot i així són responsables de la seva tutoria, per tant segur que no coneixen prou l’alumne ni els seu comportament a l’aula. Això no hauria de succeir, perquè és evident que llavors no es pot fer un acompanyament adequat de l’alumne, ni veure bé aspectes personals i acadèmics sobre els quals convingui actuar.
  • L’assetjament escolar és un fenomen que malauradament existeix en les nostres escoles. En el centre educatiu els tutors són els que haurien de poder detectar, ajudar i fer un seguiment dels casos que puguin aparèixer. Un bon coneixement de l’alumne permetrà identificar i gestionar més ràpidament i més eficaçment aquestes situacions.

Coneixent bé l’alumne, el tutor tindrà més informació i criteris per requerir o que els serveis de l’EAP l’assisteixin , o que per exemple, se li faci un pla individualitzat, o que se li busqui reforç escolar, o que se li expliquin tècniques d’estudi, etc.són

 

 
  • Els tutors dels últims cursos de cicle són els més adequats per ajudar a l’alumne i a la família a descobrir i identificar els possibles habilitats, talents i virtuts que té de cara a orientar-lo en els estudis i opcions formatives i professionals futures.
  • En casos d’alumnes de famílies desfavorides econòmicament, el tutor és el que hauria de fer saber de forma activa a la direcció del centre, casos com que l’alumne no té tots els materials acadèmics necessaris o que l’alumne no assisteix a les sortides i excursions programades, tant les acadèmiques com les lúdiques per raons econòmiques.
  • Els centres haurien de tenir molt en compte certes situacions familiars dels seus alumnes com per exemple la dels que tenen pares separats, en aspectes relatius a com comunicar-se i reunir-se amb el progenitors, si duplicar o no els butlletins de notes, etc. Són els tutors els que més fàcilment poden conèixer aquestes situacions.
  • Pensem que és molt important assegurar que el centre té un bon protocol intern per tal que el nou tutor que tindrà l’alumne en el curs següent disposi d’una bona informació per fer una bona tutoria i acompanyament de l’alumne. I això és sobretot important quan l’alumne passa de 6è curs de primària a primer curs de l’ESO.
  • Coneixem exemples de centres on cada alumne té dos tutors simultàniament – tutor de classe i tutor personal – i que han valorat molt positivament aquesta pràctica quant a fer un bon acompanyament i orientació de l’alumne. Per a casos d’alumnes amb situacions personals i emocionals complexes també fora interessant aprofundir en les experiències que s’han fet en alguns centres de que aquell alumne tingui una persona (“tutor master”) de referència al centre al llarg de tota la seva etapa escolar.


     Tutor i família han de poder comunicar-se fàcilment :

  • Moltes vegades els tutors només es reuneixen una sola vegada en tot el curs (o ni això) amb la família per parlar de l’alumne i els seus estudis, sovint a corre-cuita i per telèfon o per mail i a vegades cap a final de curs. Cal trobar formules per tal de que pugui haver-hi una reunió de tutoria (tutor amb famílies) com a mínim cada trimestre, tot i que l’alumne pugui estar tenint bona actitud i bon rendiment acadèmic.

 

  • Sabem que sovint hi ha tutors que es queixen de que no els queden prous hores per fer aquestes reunions amb les famílies o no les consideren importants. Insistim en que cal que les direccions del centres, els sindicats i la Conselleria han de trobar mecanismes per assegurar que els tutors tenen suficient temps per a tots aquests aspectes.    
  • Hem detectat també que hi ha tutors que només accepten hores de reunió amb mares i pares en horari lectiu o laboral normal (entre les 8h i les 17h) ,i hi ha pares que no es poden permetre deixar la seva feina en aquest horari. Cal novament trobar la manera amb les direccions dels centres, els sindicats i la Conselleria de tenir aquesta flexibilitat i que no quedin perjudicades les reunions amb les famílies

 

  • Hi ha casos en que no arriba bé ni a temps a les famílies la comunicació de sancions i “partes” per mal comportament de l’alumne . Pensem que cal assegurar uns protocols mínims de comunicació que garanteixin que la família sap el que passa amb el seu fill sense gran demora i així es pot iniciar més ràpidament la correcció del problema.

 

  • Ens consta també que hi ha famílies que no col·laboren en aquest procés i per exemple no assisteixen sistemàticament a les reunions que proposen els tutors. Per aquestes situacions és important que els tutors coneguin el procediment a seguir per tal de comunicar-ho i fer-ho saber als ens que correspongui i es mirin de solventar aquests casos el més aviat possible.